|
ANSIETAT INFANTIL
Emocions com la por, l’ansietat o la tristesa apareixen de forma natural al llarg del desenvolupament de qualsevol persona. estem preparats per experimentar aquestes reaccions i compleixen un valor adaptatiu important donat que ens assenyalen situacions o contextos que poden ser perillosos. En algunes ocasions, tant l’ansietat com la resposta de por es presenten en un grau patològic que interfereix en la vida del nen. Els trastorns d’ansietat són els més freqüents en la clínica infantil i poden arribar a suposar un clar obstacle en el funcionament acadèmic, social i personal del nen i en algunes ocasions, la identificació com a patologia pot ser difícil de detectar. L’expressió d’aquests problemes pot donar-se sota diferents formes: queixes físiques, hiperactivitat, desobediència, aferrament excessiu cap als seus cuidadors, rebuig per anar al col·legi, etc. En el cas de l’ansietat es tractaria de l’aparició de malestar intens amb sentiments d’aprensió sense causa objectiva aparent o de forma injustificada. La conseqüència habitual de la presència d’aquests símptomes és la posada en funcionament de conductes d’evitació (plor, queixes, fugida o aïllament) amb el fi de prendre distància de la situació o estímul que genera aquesta ansietat. Els efectes a mig termini d’aquesta problemàtica poden generar baixa autoestima, tristesa i inadaptació. En el cas de la resposta de por, s’ha de prestar atenció a les claus que ens indiquen que no estem enfront d’una por evolutiva, pròpia i característica de la edat madurativa del nen, sinó que és una reacció amb caràcter patològic: En la resposta de por patològica apareix com a conseqüència clara la interferència en el funcionament normal del nen.
Els trastorns d’ansietat que es poden presentar en les etapes infantil i adolescent són els següents:
Que consisteix en l’aparició de malestar intens davant la separació dels seus cuidadors, por a que els hi passi alguna cosa i rebuig a estar allunyat d’ells. Sol comportar l’aparició de símptomes importants com nàusees, cefalees, dolors abdominals, etc.
Es caracteritza per la presència d’una por irracional a l’escola (en concret a algun dels seus elements presents) que sol comportar que el nen s’absenti al·ludint generalment altres problemes.
Aquests trastorn comporta l’aplicació d’una resposta d’ansietat excessiva relacionada amb la possibilitat d’actuar de manera inadequada en algun context social , de tal manera que fos vergonyós o humiliant. Per tant, són nens o adolescents que mostren rebuig a situacions socials o interpersonals com per exemple anar a menjar a un restaurant, anar a festes o presentar exposicions a classe entre altres.
Aquest trastorn es tracta de por persistent i intensa davant d’una situació o estímul concret que es genera en la vida del nen i que produeix una interferència important. A més de presentar una por irracional, aquesta s’acompanya d’evitació de l’estímul que la genera.
Consisteix en la presència de pensaments obsessius en el menor que li provoquen rebuig i ansietat i que li fan posar en funcionament diferents rituals per alleugerir aquest malestar. Aquestes compulsions poden ser tant dispars com repetir una sèrie de paraules, fer un ús desmesurat de pautes d’higiene, fer un moviment concret amb algun objecte un número específic de vegades, etc. El tractament en general anirà orientat a reduir la resposta d’ansietat i a facilitar al nen o adolescent estratègies i eines necessàries per afrontar de manera eficaç aquesta situació: - Entrenar als pares en les respostes adequades davant la conducta de temor o ansietat del seu fill.
|