El baix estat d’ànim i la depressió no són respostes exclusives de la persona adulta, sinó que també són manifestacions que es poden presentar en els més petits.
Davant de canvis importants o situacions generadores d’estrés (problemes familiars, maltractament infantil, problemes en el col·legi, aïllament, etc.) els nens poden respondre amb els següents símptomes:
- - Tristesa intensa
- - Pèrdua d’interès en el joc i activitats lúdiques
- - Verbalitzacions negatives sobre sí mateixos o sobre les coses que els envolten
- - Irritabilitat
- - Desobediència
- - Inquietud motora
- - Energia disminuïda
- - Problemes de son i alimentació, entre altres.
En tals circumstàncies, estaríem davant d’un cas probable de depressió infantil. Però per arribar a aquest diagnòstic és important conèixer adequadament el comportament normal del nen i les seves respostes per saber en quina mesura aquestes reaccions s’allunyen de forma significativa del seu funcionament habitual, així com conèixer els efectes que estan apareixent com a conseqüència de la presència d’aquests símptomes.
El tractament d’aquests trastorn anirà orientat a:
- - Proporcionar als pares la informació i les destreses necessàries per tal que ofereixin al seu fill les respostes més adequades, com per exemple, mostrant interès pel què pensa i sent i proporcionant-li més atenció.
- - Ensenyar al menor el coneixement i les habilitats per expressar i manejar les seves emocions.
- - Entrenar-lo en estratègies concretes per fer front als problemes o a les situacions d’estrés.
- - Dotar-lo d’habilitats per elaborar pensaments més adaptatius sobre sí mateix i les seves circumstàncies.
- Els símptomes als que ens hem referit també poden presentar-se en un quadre de dol davant la pèrdua d’un ésser estimat. En tal cas, la teràpia complirà l’objectiu clar de proporcionar al nen i als seus progenitors el context adequat per l’expressió d’emocions i sentiments vinculats a aquesta pèrdua, i així poder integrar el succés en la vida de les persones afectades.
