Tractaments
 
Adults

> Altres problemes que puguin ser objecte d'atenció clínica

Teràpia de parella

> Tractament i teràpia per a parelles

Infantil i adolescent

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

En la societat actual hi ha una gran pressió social que ens empeny cap a un culte al cos, en molts casos desmesurat.
Els trastorns alimentaris són aquells que es caracteritzen per alteracions greus en la conducta alimentària, concretades en una preocupació intensa a por a engreixar-se, una percepció distorsionada de la imatge corporal i una sèrie de comportaments i rutines inadequades al voltant de la ingesta d’aliments.
Les conseqüències a nivell físic, psicològic i social del trastorn són, a la vegada, variables que mantenen el problema. Els TCA suposen avui en dia un problema de salut que afecta a la població més jove, principalment a la femenina tot i que es va observant una major freqüència en els inicis de l’edat adulta i infantil.
Podem trobar diferents tipus de trastorns:

  1. Anorèxia nerviosa

Aquesta malaltia és un dels trastorns més agressius i potencialment mortals en l’àmbit de la psicologia. Es caracteritza per un desig intens per estar prim juntament amb la realització d’una dieta molt restrictiva i conductes compensatòries per contrarestar l’efecte de la ingesta d’aliments (diürètics, laxants, exercici físic intens, vòmits). La pràctica d’aquests mètodes porta a les persones perdre una quantitat important del pes corporal fins a arribar a un pes que fa perillar la seva vida ja que degut a distorsió corporal que pateixen no deixen de restringir el menjar.

  1. Bulímia nerviosa

La diferència principal amb l’anorèxia és que en el cas de la bulímia no hi ha restricció en la ingesta d’aliments sinó que hi ha episodis d’ingesta incontrolada  de grans quantitats de menjar en un espai curt de temps. Després d’aquests episodis apareixen intensos sentiments de culpabilitat que provoquen conductes compensatòries de vòmits auto induïts.
De manera similar a l’anorèxia, en la bulímia també hi ha una excessiva por a engreixar-se i poden presentar distorsions de la imatge corporal, però normalment no hi ha una alteració en el pes. Acostumen a tenir normopes o una mica de sobrepès.

Trastorn per “atracón”
Consisteix en episodis bruscos, intensos y de curta duració on la persona que ho pateix sent la necessitat de menjar tot tipus d’aliments en qualsevol estat (cuit, cru) sentint  descontrol durant l’episodi. En aquest trastorn no es produeixen conductes compensatòries.