Smart Biz

En els últims anys, els trastorns alimentaris han anat apareixent cada vegada en edats més primerenques. L’aparició precoç d’una preocupació intensa per la imatge personal, la negativa a ingerir aliments per les calories que aporta o una important reducció del pes han de posar-nos sobre avís davant la possible presència d’un trastorn de l’alimentació.

La pressió social a través dels diferents mitjans de comunicació o dels iguals són una de les causes d’aparició d’aquest tipus de trastorns conjuntament amb els hàbits alimentaris familiars o determinades característiques personals com per exemple un alt grau d’autoexigència.

Entre els més petits, les dificultats en l’àrea de l’alimentació solen presentar-se amb altres senyals: poca gana, rebuig de diferents aliments, excés de pes, episodis d’atracons, etc.

En qualsevol cas, solen presentar-se com a elements comuns la baixa autoestima, un pobre autoconcepte o la presència d’hàbits físics i alimentaris inadequats.

Els trastorns alimentaris més freqüents en la infantesa i, sobretot en l’adolescència són:

-Anorexia nerviosa
Aquesta malaltia es caracteritza pel rebuig a presentar el pes corporal que correspon per alçada i edat, presentant una alteració de la percepció de la seva figura.

-Bulímia nerviosa
Consisteix en la presència d’episodis d’atracons seguits de conductes per eliminar les calories ingerides. Solen ser persones amb un pes normal o amb un excés de pes lleu. En aquest trastorn es poden donar dos tipus de conductes: bulímia purgativa on després de la ingesta de menjar hi ha la conducta d’ induir el vòmit o, més rarament s’utilitzen laxants; bulímia no purgativa on la persona després de la ingesta dels aliments fa conductes per cremar les calories ingerides com per exemple anar a córrer 4 hores. Aquestes conductes solen ser activitats físiques d’una duració i intensitat exagerades.

-Obesitat
És un trastorn caracteritzat per la presència d’un excés de grassa corporal que excedeix el 20% del què seria el seu pes ideal. El sobrepès s’explicaria per la presència d’una ingesta excessiva d’aliments hipercalòrics amb un consum deficitari d’aliments saludables i sedentarisme. Poden aparèixer problemes emocionals i baixa autoestima com a conseqüència del trastorn

Per al tractament d’aquests trastorns és necessari que s’implantin hàbits d’alimentació saludables, s’estableixi un pes corporal adequat a la persona, que es proporcioni informació sobre les conseqüències de les conductes inadequades de vòmit o dieta restrictiva, es desenvolupin conductes alternatives al vòmit i a l’atracón o a la ingesta obsessiva, s’introdueixi un patró de menjades regulars, que es millori l’autoestima i es modifiquin les actituds negatives respecte al propi cos.