
|
TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMEMTÀRIA EN INFANTS En els últims anys, els trastorns alimentaris han anat apareixent cada vegada en edats més primerenques. L’aparició precoç d’una preocupació intensa per la imatge personal, la negativa a ingerir aliments per les calories que aporta o una important reducció del pes han de posar-nos sobre avís davant la possible presència d’un trastorn de l’alimentació. La pressió social a través dels diferents mitjans de comunicació o dels iguals són una de les causes d’aparició d’aquest tipus de trastorns conjuntament amb els hàbits alimentaris familiars o determinades característiques personals com per exemple un alt grau d’autoexigència. Entre els més petits, les dificultats en l’àrea de l’alimentació solen presentar-se amb altres senyals: poca gana, rebuig de diferents aliments, excés de pes, episodis d’atracons, etc. En qualsevol cas, solen presentar-se com a elements comuns la baixa autoestima, un pobre autoconcepte o la presència d’hàbits físics i alimentaris inadequats. Els trastorns alimentaris més freqüents en la infantesa i, sobretot en l’adolescència són: -Anorexia nerviosa -Bulímia nerviosa -Obesitat Per al tractament d’aquests trastorns és necessari que s’implantin hàbits d’alimentació saludables, s’estableixi un pes corporal adequat a la persona, que es proporcioni informació sobre les conseqüències de les conductes inadequades de vòmit o dieta restrictiva, es desenvolupin conductes alternatives al vòmit i a l’atracón o a la ingesta obsessiva, s’introdueixi un patró de menjades regulars, que es millori l’autoestima i es modifiquin les actituds negatives respecte al propi cos.
|